Actualment estic visquent en Gales, una nació constitutiva del Regne Unit.
Moltes no sabreu ni on para, bé, sí ja us he dit que al Regne Unit, però la veritat és que és de les nacions de UK menys conegudes, però de les més econòmiques del país. Per això jo estic aquí, com a bona catalana pensant en la pel·la, com no podia ser d'una altra manera.
M'he animat a escriure aquesta entrada ja que aquest any he decidit passar el Nadal aquí, els primers Nadals sense la família i els amics de tota la vida. Com és? diferent, mai havia viscut el Nadal com l'he viscut aquí. Els britànics són tan entusiastes amb aquestes festes que t'ho acaben empegant, per altra banda són massa consumistes, però suposo que és això el que forma part de la seva cultura.
Ficaré uns quants exemples:
Christmas Jumper: És el meu preferit, es tracta del jersei típic de Nadal que nosaltres sempre hem vist a les pel·lícules americanes, recordem el Diari de Britget Jones, és un accessori imprescindible per aquestes festes, hi ha parelles que van combinades amb el seu jersei, d'altres llueixen llumetes, d'altres porten coses penjades amb si tu fossis un arbre de Nadal, també n'hi ha que tenen un foc dibuixat i amb llums alternants figura el foc cremant, no em vull oblidar el que em vaig comprar jo que va ser un amb cascavells i un ren molt bonic dibuixat (he de puntualitzar que els dies que el vaig portar, el meus amics em van voler matar vàries vegades), etc. No hi ha límit en la originalitat de crear Christmas Jumpers. Nosaltres vem fer un concurs de jersei la nit de Nadal, havíem d'escollir entre els més excèntrics, encara que no us ho pogueu creure el meu no va ser el guanyador. Un gal·lès em va explicar que ara s'ha tornat viral, però que originalment era el típic regal lleig que et regalava la padrina i que et senties emocionalment obligat a dur-lo per no decebre-la, ve a ser com quan ens regalen mitjons o pijames, però aquests almenys els pots aprofitar en privat, el jersei de Nadal no te'l tornes a posar fins el proper Nadal.
Aquí hi ha un exemple de Christmas Jumper.
Gingebre everywhere: Les galetes de gingebre, les cases que les construeixen com activitats infantils per tota la família (jo en vaig comprar una just in case, té pinta de ser divertit, tot i que sobre de l'armari de la cuina s'ha quedat), als lattes (cafè amb llet) també afegeixen sabor de gingebre. Bojos, es tornen bojos per aquest saber picantó.
Exemple molt treballat del que és una casa de gingebre (normalment els hi queda un nyap)
Christmas Card: Una tradició que també m'agrada força (tot i que m'he escaquejat), els hi encanta donar-te targetes de nadal. N'he rebut dels meus companys de feina i bàsicament tots et diuen el mateix "Happy Christmas, Hope you have a lovley Christmas! Love (signatura)", depenent de si és més o menys religiós t'escriuran un "bless you" bastant gran. Com són una mica rancis no t'escriuran lo important que ets en la seva vida, bàsicament perquè no ho ets i només et desitgen lo millor però se la bufe tot lo que et pugui passar. Són tan falsos com nosaltres, però amb més educació.
Dinar de Nadal: He tingut la grandíssima sort de poder gaudir d'un dinar típic britànic, el qual poc tenen a envejar del nostre. Bàsicament és un Turkey (gall d'indi) fet al forn amb un milió d'extres que segur que me'n descuido de nomenar. Hi ha el gall d'indi. però l'important no és el gall d'indi sinó, el puré de patata, les patates farcides, les verduretes, una espècie d'empanada farcida amb verdures, xampinyons, etc, també fan una espècie de nap cuinat amb mel, després està una salseta, una espècie de consomé fet amb el mateix gall d'indi, no em vull oblidar del farcit que fan amb espècies i carn, també hi ha bacon enrotllant salsitxes angleses, etc. No em puc recordar de tot el que hi havia en aquella taula i plats que no paraven de passar-se entre tots els convidats, impressionant. El que si que no cuinen és peix o marisc, acostuma a ser car i difícil d'aconseguir.
Christmas Crackers: Segur que n'heu vist molts per la tele, és un tub de cartró embolicat amb paper de colors vius en forma de caramel, tota la taula entrellaçant els braços estiren de les puntes del cilindre i deixa un petit espetec i a l'interior et trobes un barret de paper, un regal i un acudit (el qual és tan dolent que els no angloparlants no entenem, solen ser jocs de paraules.
Christmas Carols: Nadales de tota la vida, les acabaràs odiant com ho acabes fent també quan vius el nadal en casa, però aquí tenen més ritme i són més modernes, fins i tot les pots ballar. Això no vol dir que t'agradin, n'hi ha que són insofribles, la típica cantant americana fent gemecs i tarda un minut en dir una paraula entre canvis de veus, odi etern. Però pel que estan obsessionadisims darrerament és per la pel·lícula Frozen de Disney, TOT, TOT, absolutament TOT està plagat d'articles, cançons, dolços, disfresses, anuncis, publicitat... d'aquesta pel·lícula. Que s'acabi ja per l'amor de Déu. Let it go, let it gooooo, Do you want to build a snowmaaaan?.
Aquesta és la meva preferida i la que sona a tot arreu
Esperit nadalenc: Aquí el Nadal es comença a palpar des de finals d'octubre, comencen a col·locar llums, els anuncis etc, cap a mitjans de novembre fan l'encesa, sí que és molt aviat però ells el finalitzen el 26, el 31 és el cap d'any, però se suposa que ja no té res a veure amb Christmas és New Year i au.
Normalment els nadals que he passat al poble m'han agradat, doncs jo no sóc d'aquelles persones que odia aquestes festes sense més. Però mai m'havia envaït aquest esperit nadalenc que se suposa que estem més contents només perquè és nadal. Si que estava contenta doncs perquè els dinars són bons, estàs amb la família, canvies una mica la rutina, etc. Aquí com tenen aquestes petites tradicions tan marcades i que t'has de moure per poder-les fer, sembla que t'animi més, a més que la gent va més entusiasmada i quan tothom al teu voltant està tan content vulguis que no t'acaben empegant aquesta il·lusió nadalenca i vas pel carrer i simplement vas content somrient a tot i tothom. També hi ha moments molests com que no et paren de preguntar si ja has anat de "shopping" i és que ells durant els nadals pràcticament s'arruïnen. Es fan molts regals i a molta gent, un dels meus companys de feina, que no és gaire entusiàstic del nadal (sempre hi ha una excepció), em va ensenyar la llista de gent a qui havia de fer regals, vaig contar com unes 20 persones. Ells regalen bàsicament a tothom del seu cercle, és com si recomptessis tots els aniversaris que tens durant l'any i els haguessis de tornar a fer un regal a cadascú per nadal, tothom s'arruïnaria.
Per cert, ells també tenen el seu propi amic invisible, però ells li diuen "Secret Santa" les regles són les mateixes, jo n'he tingut un amb els companys de feina.
Jo he importat el Caga Tió, a tots els britànics que els hi he explicat han al·lucinat, uns han rigut incrèduls, altres s'han escandalitzat "però com que caga regals...? it's disgusting!" i finalment a d'altres els ha semblat estrambòticament awsome. Durant la nit del 24 els vaig fer "cagar" el Tió a dos cantàbriques, un gal·lès, una italiana, una gallega i a dos alacantines, els hi vaig ensenyar la cançó i ho van fer perfecte, mai m'havia sentit tan orgullosa.
Aquest ha estat el meu primer nadal fora de casa i a l'estranger, una experiència que tothom hauria de viure. Per molta gent potser és una ximpleria, però et fa canviar punts de vista i fa sentir noves emocions a banda d'aprendre i compartir tradicions de la teva i d'una altra cultura.
